• http://correuweb.insramoncasas.cat
  • iesramoncasas@xtec.cat

Mor l’escriptor i traductor Ramon Folch i Camarasa

Ramon Folch i Camarasa va morir el passat dia 3 de gener. L’Institut Ramon Casas i Carbó està molt trist per aquesta pèrdua, ja que hi tenia una estreta relació que es remunta a fa més de vint anys. Concretament a partir de la sol·licitud que el Departament de Llengua catalana i Literatura va fer a Ramon Folch per tal que cedís el seu nom per denominar els premis literaris en llengua catalana de Sant Jordi. Des d’aquell moment aquests premis es van anomenar Premis Literaris en Llengua Catalana Ramon Folch i Camarasa. A partir d’aleshores, cada Sant Jordi, Ramon Folch  ens va obsequiar amb la seva presència en l’acte de lliurament d’aquests premis. Era només una visita anual, però l’escriptor i traductor resident a Palau, fill petit de Josep Maria Folch i Torres, no va faltar mai a la cita, fins i tot aquests darrers anys en què la seva salut cada cop era més precària. Aquest curs trobarem a faltar la seva presència i el seu entranyable sentit de l’humor. Ramon Folch va ser enterrat a Palau el passat divendres dia 4, cerimònia a la qual van assistir un gran nombre de personalitats de la cultura i de la política, entre les quals va ser significativa la presència del President de la Generalitat, Molt Honorable Senyor Quim Torra.

Reproduïm a continuació la nota biogràfica que publicava el diari El Punt Avui el passat dia  3 de gener.

L’escriptor, traductor i autor teatral Ramon Folch i Camarasa ha mort aquesta nit de dimecres a dijous a l’Hospital de Mollet del Vallès, on feia tres dies que estava ingressat per un ictus isquèmic. Pare del popular còmic Massagran, va traduir al català autors com Orwell, Fitzgerald, Hemingway o Nabokov. El més d’un centenar de novel·les que va escriure han rebut els principals premis literaris catalans, com el Víctor Català, el Sant Jordi, el Sant Joan o el Ramon Llull, així com la Creu de Sant Jordi.

Nascut a Barcelona el 30 d’octubre del 1926, era el novè fill del també escriptor Josep Maria Folch i Torres i va pertànyer a la darrera generació d’abans de la guerra civil que es forma sota els principis de la renaixença cultural.

L’any 1945, Folch i Camarasa comença els estudis de Dret i ho compatibilitza amb l’ajuda d’algunes feines que encarreguen al seu pare o amb la correcció de proves d’impremta per a l’editorial de Josep Janés i Olivé. Quan comença el darrer curs universitari, pateix una tuberculosi pulmonar i és ingressat a una residència de Barcelona. Durant la convalescència escriu El primer plet, la primera d’una llarga sèrie de comèdies bonhomioses del seu copiós Teatre per a tothom, pensades per als grups teatrals d’afeccionats.

Quan acaba la carrera entra a treballar a l’editorial Janés, on es familiaritza amb les tasques de traducció. El 1954 publica Camins de ciutat, la seva primera novel·la. Tres anys més tard, el 1957, obté el premi Joanot Martorell amb la novel·la La maroma, que suposa l’inici d’una carrera com a narrador reconegut. Aquesta vessant es veurà recompensada amb els principals premis, com el Víctor Català per La sala d’espera, el Sant Jordi per La visita o el Sant Joan amb Testa de vell en bronze.

 

Traductor ingent

L’any 1959, Folch i Camarasa s’estrena com a traductor al català amb el Diari d’Anna Frank. A partir d’aleshores, amb el relaxament de la censura franquista, traduirà a la nostra llengua ficcions i assaigs concebuts en anglès, en francès, en italià i, fins i tot, en castellà, com Un món feliç d’Aldous Huxley; Homenatge a Catalunya, de George Orwell o diverses epopeies de Graham Greene.

La seva carrera de traductor combina la reescriptura dels grans clàssics contemporanis (Daudet, Colette, Faulkner, Fitzgerald, Hemingway, Nabokov o Mailer), amb el gènere negre (Simenon, Chandler, Agatha Christie o Highsmith), l’assaig (Marx, Engels, Sartre, Russell o Aranguren) i els productes de caràcter més popular (Blyton, Martín-Virgil o Candel).

L’any 1970 es trasllada a Ginebra per treballar per a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) fins a la seva jubilació. Tradueix textos mèdics i administratius de l’anglès i del francès al castellà. Al llarg d’aquells tretze anys, però, publica vint-i-dues noves traduccions al català, entre les quals destaquen Temps difícils, Un adéu a les armes o Retorn a Brideshead.

Massagran salta al còmic

L’any 1981 escriu Sala de miralls, novel·la amb què guanya el premi Ramon Llull. A la dècada dels vuitanta inicia la sèrie de còmics d’en Massagran, amb el títol d’Aventures extraordinàries d’en Massagran, adaptació de la primera part de la novel·la del mateix títol de Josep M. Folch i Torres. Fins a l’any 2002 en publica quinze àlbums.

L’any 1991, després d’un llarg silenci, guanya el premi Pere Quart d’humor i sàtira amb el Manual del perfecte escriptor mediocre.

Entre els homenatges i distincions amb què és reconeguda la seva tasca ingent, destaquen la Creu de Sant Jordi, “per la popularitat de la seva obra, i per la seva extraordinària tasca com a traductor al català d’obres estrangeres”, i el Doctorat Honoris Causa, que li va atorgar la Universitat Autònoma de Barcelona per la seva feina de traductor.